TIKI BCN

miércoles, 23 de marzo de 2011

COCKTAILS TIKI

Zombie, Fogcutter, Navy Grog, Chief Lapu Lapu, Painkiller, Suffering Bastard... són els noms de diversos cocktails tiki, la base dels quals majoritariament és el rom. En aquest enllaç hi trobareu diverses recptes: http://www.tikicocktails.com/cocktails.html

Però sense cap mena de dubte el cocktail tiki per exelencia és el Mai Tai. Aquest cocktail va ser creat després de la Segona Guerra Mundial i el seu nom vol dir "deliciós" en tailandès. És el pare dels cocktails tiki, basats en la cultura tiki (Déu polinès creador de la vida).

Ingredients del Mai Tai

Rom jamaicà 2/14
Rom anyenc 2/14
Cointreau 2/14
Amaretto 2/14
Suc de pinya 4/14
Suc de llima (o llimona) 2/14
Granadina 1/14

Preparació del Mai Tai

Afegir els ingredients en una cotelera amb abundant gel i colar en una copa. Preferiblement utilitzar una gerra tiki per mantenir l'estil.

Decorar amb un para-sol, rodanxa de fruita...

I a continuació un vídeo de com preparar un bon Mai Tai. Salut!

miércoles, 16 de marzo de 2011

UNA MICA DE MÚSICA

Són diversos estils musicals es que es podrien identificar amb la cultura tiki. D'aquesta manera trobem la música lounge, l'exòtica, algun tipus de jazz i el surf instrumental. A la nostra ciutat els màxims exponents d'aquesta darrera música són els Tiki Phantoms.

En aquesta web hi trobareu diversos discs per descarrregar per fer-vos una idea de com sonen aquests estils musicals: http://vinylloungehut.blogspot.com/

Cortesia d'Ivan Castro (http://bastardosaffrin.blogspot.com/), us deixem amb una entrevista als Tiki Phantoms (http://www.myspace.com/lostikiphantoms):

¿Qué tienen que hacer vuestros súbditos para conseguir el favor del gran Dios Tiki?

En primer lugar es necesaria una pequeña aportación económica. La iglesia del gran Dios Tiki tiene muchos gastos y, como sabrás, las piscinas climatizadas no crecen en los árboles. En segundo lugar el ejercicio de fe. Es importante que el seguidor demuestre su interés y su devoción de la manera mas estúpida posible. Esto puede incluir desnudos en público, zoofilia, escucharse algún disco entero de los inhumanos y tonterías varias. Aquí la imaginación del aspirante manda. Por último asistir a todos nuestros directos y comprar todo el merchandaising de la banda por feo que sea.

En vuestros conciertos/rituales/fiestas vemos caras que ya nos son conocidas. ¿Son fieles vuestros seguidores?
Despues de todo lo que han tenido que hacer para ser aceptados yo creo que sí, no?

¿Qué entendéis vosotros por "aloha spirit"?

Pues no mucho, a mi me suena a refresco barato.

En vuestro vídeo de "Vulcan" vemos cómo le dais a un martini. ¿Cuál es vuestro cocktail favorito? ¿Y el bar donde tomárselo?

Lo del martini fue una estrategia comercial para molar mas, en realidad nosotros no bebemos, eso es cosa de débiles. No puedes propagar la palabra de Dios con la taja (Aunque muchos curas se empeñen, tradicionalmente, en hacernos creer lo contrario), lo que pasa es que sobrios y austeros no le vendemos nada a nadie y nuestro representante creyó conveniente hacernos pasar por un grupo de borrachos decadentes... por lo de la aceptación y eso. Pero bueno, de pisar un bar sin duda sería el Barbara Ann.

Bueno, creo que entonces nuestros lectores son una panda de débiles, porque por aquí quien más quien menos le da bien al alpiste. Entonces, ¿ninguno de vosotros tiene un tiki bar montado en su casa?

No, pero uno de nosotros tiene un bar montado en la calle... para sacarle la pasta a la gente, claro.

Sabemos que salís de las entrañas del volcán Kilahuea, pero desde entonces, ¿dónde vivís?

En grandes mansiones, por supuesto.

¿Y tenéis un harén de hula girls esperando allí?

Amigo, la comunidad femenina puede sentirse muy insultada con esta pregunta. Los Tiki Phantoms no instrumentalizamos a la mujer.

Con esos trajes y esas solapas de peluche, ¿no tenéis calor en verano? Yo en el concierto del Naumón iba en camisa fresquita de floripondios y casi muero del soponcio.

A nosotros el sudor nos la suda. Pero sí, pasamos un calor infernal en verano y en invierno.

Vosotros que tenéis poderes varios, ¿os podéis comunicar con los moais de la Isla de Pascua? ¿Se aburren?

Nosotros, como tenemos poderes varios, nos dedicamos a sacar discos malos y nos entretenemos convenciendo al personal de que son buenos (ardua tarea). Así ejercitamos nuestro poder de convicción y de sugestión. Los moais de la Isla de Pascua se aburren por que nadie les edita sus discos.

¿Qué relación hay entre un tiki bar, una pin up y un coche americano de seis metros pintado de negro mate?

Un hortera tendencioso con sombrero de mejicano.

Y para terminar, las preguntas obvias: ¿Tenéis en mente sacar otro disco?

Si, lo grabaremos en julio-agosto y saldrá cuando Dios quiera. Bueno, Bcore también tendrá algo que decir al respecto. Adelanto que este disco contará con colaboraciones especiales de artistas internacionales de la talla de Bertín Osborne, La tigresa del oriente, Manowar, Krokus, Josmar y Barragan. En breve sacaremos un single con tintes electrónicos. La masterización corrió a cargo de los mismisimos Technotronic. No esperamos que os guste.

No puedo esperar a escucharlos. ¿Y para cuándo los próximos conciertos?Pues este finde en Lleida y Girona. Para mas info visitad: www.myspace.com/lostikiphantoms

¡Pues muchas gracias, El Caníbal!

LES GERRES TIKI

Les gerres tiki són un tipus de vasos realitzats amb un material gruixut, ceràmica habitualment, moldejats amb formes de les clàssiques figures polineses i, posteriorment, pintats. Val a dir que en molts casos semblen més una escultura que una gerra.

Aquestes gerres son objectes molt valorats pels aficionats a la cultura tiki i és per això que els hi agrada col·leccionar-ne. Com tot col·leccionisme requereix paciència, diners, temps, tot i que de vegades se'n troben en els llocs més impensables, per casualitat.

Malgrat tot, sense cap mena de dubte el camí més fàcil per fer-se amb una gerra tiki és adquiri-la directament a una empresa de ceràmiques de Toledo: Porcelanas Pavón.

Porcelanas Pavón

C/ Loza, 8

4522 Borox (Toledo)

925 54 84 85

http://www.porcelanaspavon.com/

Catàleg: http://www.porcelanaspavon.com/vasijastiki/catalogo.pdf

ALOHA

Aloha és la salutació típica hawaïana que equivaldria al nostre "adéu", a la vegada que significa amor i afecte i que dóna nom a un dels tres bars tiki de Barcelona. Va obrir al 1976, els seus arquitectes van ser Jaiem Pomares i Antonio Romero i es tracta del més gran de la ciutat.

En el bell mig del local, hi ha situada una barra decorada amb bambú i a la seva dreta, una mostrador ple de gerres tiki, totes elles a la venta. Al entrar més al fons del bar, s'hi troben diversos racons poc il·luminats que conviden a les parelles a intimar.

La façana, de caire tropical, sembla extreta de la pel·lícula "Blue Hawaii" protagonitzada per Elvis Presley. Com a curiositat, val a dir que fa uns anys un mico entretenia als clients del bar.

KAHALA

Kahala és el nom d'un districte de classe alta de la ciutat de Honolulu, Hawaii, i també el nom del bar tiki més antic de Barcelona. El bar es va obrir al 1971 i el seu arquitecte va ser Joaquim Carreres.

Els rumors diuen que el campió de motociclisme Ángel Nieto n'era copropietari, però mai s'ha sapigut amb certesa aquesta dada, potser era tan sols un client més o es va utilitzar el seu nom per donar popularitat al bar. En tot cas, dóna més curiositat al local.

Gràcies a diverses fotografies que estan a l'interior del local, es pot observar que la façana era més bella originalment, tot i així segueix sorprenent als clients. La seva entrada recorda a la d'un temple i, un cop es creua, el visitant passa per un pont situat a sobre d'un petit llac.

Una llarga i extensa barra recórre tot el local i davant d'ella hi ha disposats un seguit de racons decorats amb màsqueres, figures i mobles de bambú.

A continaució us deixem amb unes paraules de Nicolás del Kahala, que ens va parlar sobre el bar i el nou restaurant que obriran d'aquí poc.

KAHIKI

Kahiki és l'antic nom amb el que es coneixia l'illa de Tahítí. Es tracta també d'un dels bars tiki de la ciutat, dissenyat per l'arquitecte Esquinasi al 1977 i és el més auster dels tres que hi ha a Barcelona. Tot i això, cal destacar que és el més cèntric de tots.

És remarcable, també, el seu ambient intimista, donat pels racons poc il·luminats i els reservats. Per altra banda, no té cap finestra i quan hom està dins dóna la sensació d'estar en una cova.

Les canyes de bambú, el vimet, les rajoles de ceràmica i les màsqueres de Déus tiki decoren el local.